El temps dins una capa de roca
Com daten els científics els fòssils de dinosaures?
Resposta breu
Els científics solen datar un dinosaure establint l’edat de les roques que l’envolten. L’ordre de les capes dona una seqüència relativa; els minerals adequats poden aportar edats numèriques. La datació amb carboni-14 és útil per a restes molt més recents, però el seu abast temporal és massa curt per als dinosaures no aviaris.
Primer, estableix la seqüència
En una successió de capes sedimentàries no alterada, una capa inferior es va dipositar abans que una de superior. Els afloraments reals demanen una inspecció més acurada: els plecs, les falles i l’erosió poden interrompre o capgirar la seqüència. Els geòlegs reconstrueixen aquesta història abans d’interpretar la posició d’un fòssil.
Els fòssils característics també poden ajudar a correlacionar capes de llocs diferents. La guia de datació del Smithsonian explica tant la datació relativa com l’ús de fòssils guia. La correlació connecta registres; no vol dir que dues roques semblants es formessin exactament el mateix dia.
Després, busca un rellotge mineral adequat
Alguns isòtops inestables es desintegren a ritmes mesurables. Si es coneix la història del mineral i el sistema s’ha mantingut prou tancat, les proporcions d’isòtops originals i dels seus productes de desintegració poden ajudar a estimar quan es va posar en marxa el rellotge. Cada mineral i mètode és adequat per a uns intervals d’edat.
En sediments amb dinosaures, el material volcànic pot ser especialment útil. Una capa de cendra datada per damunt o per sota de la capa fossilífera pot acotar l’edat del fòssil. La mostra datada ha de pertànyer realment a l’esdeveniment interpretat; un gra molt més antic arrossegat a un sediment més recent respondria una altra pregunta.
Un exemple senzill de límits d’edat
Imagina una capa amb fòssils entre dues capes de cendra. En aquest exemple didàctic, la cendra inferior es data en uns 102 milions d’anys i la superior en uns 100 milions. Si les capes mantenen l’ordre original i el fòssil no ha estat remogut d’una roca més antiga, l’enterrament se situa entre aquestes dates. Són xifres rodones inventades per mostrar la lògica, no mesures d’un exemplar real.
| Capa | Edat il·lustrativa | Què ens indica |
|---|---|---|
| Cendra superior | Uns 100 milions d’anys | La capa fossilífera ja existia |
| Sediment amb dinosaure | Entre les capes datades | L’enterrament queda dins l’interval |
| Cendra inferior | Uns 102 milions d’anys | La capa fossilífera es va dipositar després |
Per què el carboni no serveix per datar T. rex
El carboni-14 té un període de semidesintegració d’uns 5 730 anys. Després de molts períodes, en queda massa poc del carboni-14 original perquè funcioni com un rellotge útil. El seu abast pràctic es mesura en desenes de milers d’anys, no en les desenes de milions que ens separen dels dinosaures no aviaris. Una mesura de traces en un fòssil antic pot reflectir contaminació o senyal de fons; no és automàticament l’edat de l’animal. El mètode de datació i els seus límits importen tant com el resultat del laboratori.
Llegeix l’edat juntament amb les proves
Un titular pot arrodonir una edat a «150 milions d’anys». Un article científic hauria d’explicar què s’ha datat, d’on provenen les mostres i quina incertesa hi ha. Un interval és informació útil, no una confessió que no se sap res.
Al jaciment Dinosaur Trackway de Connecticut, la correlació geològica i les capes de basalt associades ajuden a situar les petjades prop de l’inici del Juràssic, fa uns 200 milions d’anys. El relat del National Park Service mostra per què les roques del voltant són part de les proves. Consulta la guia dels períodes per a la cronologia general i la guia de fossilització per al que va passar abans de la descoberta.
Preguntes i respostes
Els científics poden datar l’os mateix?
De vegades el material fòssil és adequat per a determinats mètodes, però l’edat s’ha d’interpretar en relació amb la formació dels minerals i les alteracions posteriors. Moltes edats de dinosaures s’acoten amb les roques associades.
