Espinosaure: un depredador vora l'aigua

Mandíbules de pescador

L'espinosaure tenia el musell llarg i estret i les dents rectes i còniques, bones per subjectar una presa relliscosa. El tiranosaure era tot el contrari, amb un crani massís i unes dents gruixudes que esmicolaven ossos. Unes mandíbules així delaten un pescador, encara que un depredador d'uns 14 metres difícilment deixaria passar una altra presa si se li posava a l'abast.

La prova directa la va deixar un parent seu, el barionix: a la zona del ventre d'un dels seus esquelets s'hi van conservar restes de peix. El menú, per dir-ho així, ve adjunt a la troballa.

Per a què li servia la vela

La vela s'aguanta sobre unes apòfisis altíssimes de les vèrtebres de l'esquena. Què les recobria i quin aspecte tenia tot plegat en vida, els ossos no ho detallen, perquè els teixits tous no s'han conservat. «Vela» és un sobrenom pràctic i prou.

Hi ha dues hipòtesis. La vela podia ser un rètol per reconèixer els seus i triar parella, o bé intervenir en l'intercanvi de calor. La primera ha guanyat punts amb una troballa del 2026: una espècie nova d'espinosaure del Níger tenia al cap una cresta alta en forma de simitarra, i costa imaginar-li cap altra funció que fer senyals als congèneres. És un argument, encara no una prova.

Nedador o bernat pescaire

Uns ossos densos i una cua com un rem van fer pensar que l'espinosaure es capbussava per pescar. Ara la balança s'inclina cap a l'altra banda. El 2024 es van posar en dubte els càlculs de densitat òssia en què es basava la idea del bussejador, i el 2026 es va descriure al Níger una segona espècie, Spinosaurus mirabilis. Va viure fa uns 95 milions d'anys a centenars de quilòmetres del mar, vora rius envoltats de bosc, i els seus autors el comparen amb un bernat pescaire gegantí que pescava en aigües d'un parell de metres de fondària com a màxim.

Els partidaris de la caça submarina, tot sigui dit, no s'han rendit. Una cosa és clara: l'espinosaure era molt lluny dels autèntics rèptils marins com el mosasaure. «Vivia vora l'aigua» pot voler dir coses molt diferents, i un peix atrapat a la riba no converteix el caçador en bussejador.

Per què cada llibre el dibuixa diferent

El paleontòleg alemany Ernst Stromer va descriure l'espinosaure el 1915 a partir d'ossos trobats a Egipte. El 1944 aquells ossos es van perdre en un bombardeig sobre Munic; se'n van salvar les descripcions i els dibuixos. Després la reconstrucció es va anar corregint amb troballes noves, i el que més la va canviar van ser les dades sobre les potes del darrere i la cua. L'estimació actual, uns 14 metres i 7,4 tones, també és més recent que molts llibres: els 16–18 metres d'abans es consideren exagerats. Per això les il·lustracions de diferents anys semblen retratar animals diferents.