Llegir les roques
Com es formen els fòssils de dinosaures?
Resposta breu
Un fòssil de dinosaure es forma quan unes restes o uns rastres sobreviuen prou temps per incorporar-se al registre geològic. En un os, l’enterrament i l’aigua subterrània rica en minerals sovint en permeten la conservació. En una petjada, el pas decisiu és mantenir intacta la impressió. Cap procés conserva un relat complet de la vida de l’animal.
L’enterrament dona una oportunitat a l’os
La majoria de cadàvers desapareixen. Els carronyaires els dispersen, els microbis els consumeixen i la meteorització degrada el que queda. El sediment pot interrompre aquesta destrucció cobrint un cos o uns ossos escampats. En general, els teixits durs tenen més possibilitats de conservar-se que els músculs o els òrgans. El National Park Service explica per què la sedimentació activa fa que les planes d’inundació i entorns semblants siguin especialment importants en el registre fòssil.
Això introdueix un biaix abans que un paleontòleg agafi el martell. Un animal que viu al costat d’un riu fangós té unes oportunitats de conservació diferents de les d’un animal d’una zona elevada en erosió. Per tant, un buit en el registre fòssil no implica automàticament un buit en la vida del passat.
Com un os esdevé fòssil
L’os conté espais diminuts. L’aigua subterrània hi pot transportar minerals dissolts, que hi formen cristalls: és la permineralització. La substitució és diferent: el material original es dissol i és reemplaçat per minerals. Tots dos processos poden afectar un mateix fòssil. El resultat pot conservar detalls anatòmics fins, encara que la composició química hagi canviat.
L’explicació del Natural History Museum segueix l’enterrament, l’acumulació de sediment i la deposició de minerals. Aquests processos se superposen; no hi ha cap termini universal que converteixi tots els ossos enterrats en fòssils després d’un nombre fix d’anys.
| Procés | Què passa | Què pot conservar el fòssil |
|---|---|---|
| Permineralització | Els minerals omplen els porus | L’estructura interna de l’os |
| Substitució | Els minerals reemplacen el material original | Part de la forma i dels detalls originals |
| Motlle i contramotlle naturals | Queda una impressió que després es pot omplir | Una forma externa o interna |
| Impressió | Una superfície deixa una marca al sediment | La textura de la pell, el contorn d’una ploma o una petjada |
Un fòssil no ha de contenir necessàriament un os
Un dinosaure que camina sobre terreny humit pot deixar petjades que més tard es cobreixen i es conserven. Els excrements fossilitzats, anomenats copròlits, registren una altra activitat. Són icnofòssils. Una dent o una vèrtebra és un fòssil corporal. La distinció indica si la prova representa l’organisme o alguna cosa que va fer; no separa fòssils «reals» de fòssils «menys reals».
Alguns jaciments excepcionals conserven detalls absents dels esquelets habituals. La nostra guia de les plomes dels dinosaures mostra per què aquestes descobertes rares poden transformar una reconstrucció.
Per què els fòssils acaben apareixent a la superfície
Una roca sedimentària pot romandre enterrada, plegar-se o elevar-se i, finalment, quedar exposada per l’erosió. Aquesta exposició permet trobar el fòssil, però també inicia un nou període de deteriorament. L’American Museum of Natural History descriu com els investigadors utilitzen mapes geològics i roques exposades per decidir on buscar.
L’objecte útil és més que un os solt. La capa de roca, la posició i l’associació amb altres restes aporten context. Per situar una troballa en la història dels dinosaures, comença pel Triàsic, el Juràssic i el Cretaci i després pregunta quines proves daten aquella capa concreta.
Preguntes i respostes
Els ossos fòssils de dinosaures són ossos reals?
Són restes reals d’animals que van viure, modificades durant la fossilització. Un fòssil natural és diferent d’una rèplica moderna de museu feta a partir d’un exemplar.
Tots els dinosaures enterrats esdevenen fòssils?
No. Les restes poden descompondre’s, dissoldre’s, desplaçar-se o quedar destruïdes per processos geològics posteriors. L’enterrament afavoreix la conservació, però no la garanteix.
