— Nota de camp núm. 3 —
Quin va ser el dinosaure més gran
Resposta breu
Pregunta a un paleontòleg quin va ser el dinosaure més gran i et respondrà amb una altra pregunta: el més llarg, el més alt o el més pesant? En les tres categories guanyen els sauròpodes, els gegants herbívors de coll llarg. Pel que fa al pes, els noms que surten més sovint són l'argentinosaure i el Patagotitan. Proclamar un campió és difícil: de molts colossos només en queden uns quants ossos, i les estimacions es revisen una vegada i una altra.

Què vol dir «el més gran»
Llargada, alçada i pes són tres competicions diferents, i cadascuna té el seu campió. L'argentinosaure és famós pel pes: normalment se li calculen entre 65 i 80 tones, tot i que se'n coneixen quatre ossos comptats. Un dinosaure amb una cua més llarga el podia superar en llargada i alhora ser molt més lleuger.
En el diplodoc, la major part de la llargada se l'enduien el coll i la cua. El braquiosaure destacava per l'alçada: tenia les potes del davant més llargues que les del darrere, i l'esquena li pujava cap a les espatlles com a una girafa. El mamenquisaure lluïa un coll extraordinàriament llarg fins i tot per a un sauròpode. Dir «gran» sense precisar res més, doncs, no diu gairebé res.
Per què les estimacions no quadren
Trobar l'esquelet sencer d'un gegant és un cop de sort. El més habitual és que al paleontòleg li arribin unes quantes vèrtebres i ossos de les potes; la resta es completa a partir dels parents, i el pes es calcula pel gruix dels ossos o pel volum d'un model del cos. D'aquí venen les «aprimades». El Patagotitan, molt més ben conegut que l'argentinosaure, es va estimar al principi en gairebé 70 tones, i més endavant en unes 55–57.
Fins i tot parents propers podien tenir una constitució ben diferent: l'apatosaure era molt més massís que el diplodoc, tot i que feien una llargada semblant. També hi compta quanta musculatura «posa» l'investigador damunt de l'esquelet. I a vegades no hi ha res a comprovar. Al Bruhathkayosaurus, de l'Índia, el 2023 se li van calcular més de cent tones, però els seus ossos es van desfer abans que ningú els estudiés, i la xifra es mira amb molta precaució.
Quin va ser el depredador més gran
Aquí el títol se'l disputen tres: el tiranosaure, l'espinosaure i el giganotosaure. El més llarg, probablement, és l'espinosaure, amb uns 14 metres i entre 7 i 7,5 tones. El més pesant dels que s'han mesurat amb fiabilitat és el tiranosaure: el millor exemplar trobat feia unes 8,8 tones. El giganotosaure se li acosta, però se'n coneixen restes menys completes.
Hi ha una altra complicació: quin individu s'ha de comparar? Un adolescent, un adult en plena forma i un exemplar reconstruït a partir de fragments no es poden posar fàcilment de costat. A més, s'ha trobat una part ínfima de tots els animals que van existir, i és poc probable que els veritables plusmarquistes siguin entre ells. Segons un càlcul del 2024, el tiranosaure més gros podria haver pesat més d'una vegada i mitja el més gros dels que tenim.
Com llegir les xifres del fitxer
Les xifres de les fitxes serveixen per fer-se una idea de l'escala: aquest era com una persona; aquell, com tres autobusos posats en filera. Tots els valors són aproximats. Un interval és més honest que un sol número, però fins i tot els seus límits es mouen amb cada troballa nova, com va passar amb el Patagotitan.
Preguntes i respostes
Quin va ser el dinosaure més pesant?
Els principals aspirants són l'argentinosaure (unes 65–80 tones) i el Patagotitan (unes 55–57 tones segons l'últim recàlcul). L'esquelet de l'argentinosaure és massa incomplet per proclamar-lo campió amb seguretat.
Quin va ser el dinosaure més llarg?
Potser el Supersaurus, un parent del diplodoc. Abans se li calculaven 33–34 metres; una reconstrucció del 2021 li'n dona com a mínim 39. De moment aquesta xifra només s'ha presentat en una comunicació a un congrés, i és aviat per donar-la per definitiva.
Quin va ser el dinosaure carnívor més gran?
En llargada, probablement l'espinosaure, amb uns 14 metres. En pes, el tiranosaure: unes 8,8 tones el més gros que s'ha trobat. El giganotosaure no queda gaire lluny.
Per què no se'n pot saber el pes exacte?
Perquè un dinosaure no es pot pesar. Els teixits tous gairebé mai no es conserven, els esquelets estan incomplets i el pes s'ha de calcular a partir de dades indirectes.



