Quin va ser el dinosaure més gran

Què vol dir «el més gran»

Llargada, alçada i pes són tres competicions diferents, i cadascuna té el seu campió. L'argentinosaure és famós pel pes: normalment se li calculen entre 65 i 80 tones, tot i que se'n coneixen quatre ossos comptats. Un dinosaure amb una cua més llarga el podia superar en llargada i alhora ser molt més lleuger.

En el diplodoc, la major part de la llargada se l'enduien el coll i la cua. El braquiosaure destacava per l'alçada: tenia les potes del davant més llargues que les del darrere, i l'esquena li pujava cap a les espatlles com a una girafa. El mamenquisaure lluïa un coll extraordinàriament llarg fins i tot per a un sauròpode. Dir «gran» sense precisar res més, doncs, no diu gairebé res.

Per què les estimacions no quadren

Trobar l'esquelet sencer d'un gegant és un cop de sort. El més habitual és que al paleontòleg li arribin unes quantes vèrtebres i ossos de les potes; la resta es completa a partir dels parents, i el pes es calcula pel gruix dels ossos o pel volum d'un model del cos. D'aquí venen les «aprimades». El Patagotitan, molt més ben conegut que l'argentinosaure, es va estimar al principi en gairebé 70 tones, i més endavant en unes 55–57.

Fins i tot parents propers podien tenir una constitució ben diferent: l'apatosaure era molt més massís que el diplodoc, tot i que feien una llargada semblant. També hi compta quanta musculatura «posa» l'investigador damunt de l'esquelet. I a vegades no hi ha res a comprovar. Al Bruhathkayosaurus, de l'Índia, el 2023 se li van calcular més de cent tones, però els seus ossos es van desfer abans que ningú els estudiés, i la xifra es mira amb molta precaució.

Quin va ser el depredador més gran

Aquí el títol se'l disputen tres: el tiranosaure, l'espinosaure i el giganotosaure. El més llarg, probablement, és l'espinosaure, amb uns 14 metres i entre 7 i 7,5 tones. El més pesant dels que s'han mesurat amb fiabilitat és el tiranosaure: el millor exemplar trobat feia unes 8,8 tones. El giganotosaure se li acosta, però se'n coneixen restes menys completes.

Hi ha una altra complicació: quin individu s'ha de comparar? Un adolescent, un adult en plena forma i un exemplar reconstruït a partir de fragments no es poden posar fàcilment de costat. A més, s'ha trobat una part ínfima de tots els animals que van existir, i és poc probable que els veritables plusmarquistes siguin entre ells. Segons un càlcul del 2024, el tiranosaure més gros podria haver pesat més d'una vegada i mitja el més gros dels que tenim.

Com llegir les xifres del fitxer

Les xifres de les fitxes serveixen per fer-se una idea de l'escala: aquest era com una persona; aquell, com tres autobusos posats en filera. Tots els valors són aproximats. Un interval és més honest que un sol número, però fins i tot els seus límits es mouen amb cada troballa nova, com va passar amb el Patagotitan.