— Nota de camp núm. 2 —
Velociraptor: el depredador real i el de la pantalla
Resposta breu
Si un espectador de cinema topés amb un velociraptor de veritat, no el reconeixeria. Aquest depredador arribava al genoll d'una persona adulta: dos metres de llarg comptant-hi la cua i mig metre d'alçada al maluc. A més, anava cobert de plomes, encara que no volava. De la imatge de la pantalla només se salva, si de cas, la gran urpa corbada de la pota del darrere.
Un depredador de la mida d'un gos
Els dos metres del velociraptor enganyen: el coll i la cua se n'enduien la major part, i el tronc era petit. Pesava de 15 a 20 quilos, els exemplars més grossos una mica més, és a dir, com un gos mitjà. Amb el depredador de la talla d'un home de «Parc Juràssic» només hi comparteix el nom.
La cua llarga li feia de balancí. Al segon dit de cada pota del darrere hi tenia una gran urpa en forma de falç. Segons una de les hipòtesis, li servia per immobilitzar la presa mentre forcejava.
Com sabem que tenia plomes
El 2007 algú es va fixar en una filera de bonys petits al cúbit d'un velociraptor. Els ocells actuals en tenen d'iguals, i és on s'ancoren les plomes. En aquell exemplar les plomes no s'han conservat, però amb els bonys n'hi ha prou, sobretot perquè el plomatge dels seus parents propers es coneix per les empremtes.
El velociraptor pertany a la família dels dromeosàurids. Al nostre fitxer, de la mateixa família hi ha el Deinonychus i l'utahraptor, tots dos força més grossos. Parents, però no bessons: les mides eren diferents i no van viure a la mateixa època.
Una baralla atrapada a la sorra
La troballa més famosa de Mongòlia són dos esquelets agafats l'un a l'altre: un velociraptor i un protoceratops. Se'ls coneix com els «Dinosaures en lluita». Al paleontòleg gairebé sempre li arriba un animal; aquí la pedra ha conservat un instant, i per la posició dels ossos es veu com forcejaven tots dos.
El més probable és que la sorra els colgués en plena baralla. Per què va començar i qui va atacar primer, els ossos no ho diuen. La lluita és un fet; la resta caldria inventar-la.
D'on surt el velociraptor de cinema
Per mida, els «raptors» de la pantalla s'assemblen més al Deinonychus que al velociraptor. A més, durant anys els van mostrar sense ni una ploma. Com podia anar vestida de debò aquesta parentela ho suggereix el microraptor, que tenia plomes llargues fins i tot a les potes del darrere.
La caça en grup ben coordinada també és un recurs de guió, no un fet establert. Dels hàbits dels depredadors extingits en sabem infinitament menys que dels seus esquelets. Que es trobin uns quants individus junts no demostra que en vida cacessin plegats.
Preguntes i respostes
Quina mida tenia el velociraptor?
Uns dos metres de llarg amb la cua i aproximadament mig metre d'alçada al maluc. Pesava de 15 a 20 quilos.
Tenia plomes?
Sí. Al cúbit hi han quedat els bonys on s'ancoraven les plomes, iguals que els dels ocells actuals.
Per què al cinema és tan gran?
El «raptor» de la pantalla s'assembla més al Deinonychus, un parent més gros. El velociraptor real era molt més modest.
Per a què servia l'urpa en forma de falç?
Probablement per subjectar la presa. Com la feia servir exactament, encara s'està investigant.
